Després del discurs de benvinguda per part de l’actor Tom Hanks, Jerry Lee Lewis va ser l’encarregat d’obrir les sis hores de concert, el 29 d’octubre al Madison Square Garden de New York, amb motiu del 25è aniversari del Rock and Roll Hall of Fame. El clàssic “Whole Lotta Shakin' Goin' On” va marcar l’inici de la festa.
Stephen Stills, Graham Nash i David Crosby van ser els següents en pujar a l'escenari, començant el seu set de deu cançons amb "Woodstock","Marrakesh Express" i "Almost Cut My Hair".
La primera convidada de CS&N va ser Bonnie Raitt,a qui Davis crosby va presentar com a "la meva cantant preferida de tota la vida".Amb ella van interpretar una versió acústica de “Love Has No Pride” i una excelent “Midnight Rider, dels Allman Brothers.
El següent convidat va ser Jackson Browne,amb qui Crosby, Stills & Nash van cantar “The Pretender”.
James Taylor es va unir a CS&N a “Mexico” i “Love the One You’re With”.Després de "Rock and Roll Woman",tots els convidats es van tornar a reunir a l'escenari per a tancar l'actuació de CS&N amb "Teach You Children".
Pocs minuts després, un magnífic Paul Simon i la seva actual banda van entrar en escena amb els tres èxits “Diamonds on the Soles Of Her Shoes,” “Me and Julio Down By the Schoolyard” i “You Can Call Me Al”.Després de versionar "The Wanderer" en companyia del seu autor, Dion DiMucci,van ser Graham Nash i David Crosby els qui el van acompanyar a "Here Comes The Sun " i "Late In The Evening Alone".
Little Anthony & The Imperials i una gran versió a cappella de “Two People In The World”,van donar par a l'entrada en acció d'Art Garfunkel.
Simon & Garfunkel van fer tornar el temps enrere, interpretant "Sounds of Silence","Mrs. Robinson","The Boxer","Bridge Over Troubled Water" i "Cecilia".
Uns petits problemes tècnics van endarrerir el show d'Stevie Wonder al qual, després de "Blowin' In The Wind","Everything's Alright","I Was Made To Love Her","For Once In My Life","Signed, Sealed, Delivered I'm Yours" i "Boogie On A Reggae Woman",es va unir Smokey Robinson per cantar "Tracks Of My Tears".
Amb John Legend a "Mercy Mercy Me" i "The Way You Make Me Feel" com a homenatge a Michael jackson.
Stevie Wonder i John Legend van versionar "The Thrill Is Gone" amb el seu compositor, B.B. King
Després de "Living For The City",va ser Sting qui el va recolzar a "Higher Ground" i "Roxanne".
El final del set d'Stevie Wonder va arribar amb "Superstitious", que va comptar amb un gran solo de guitarra de Jeff Beck.Quan era membre dels Yardbirds,va ser el mateix Beck el guitarrista escollit per Wonder a l'hora d'enregistrar-ne la versió original.
El plat fort de la nit, Bruce Springsteen i la E Street Band, van entrar amb força a una recta final plena d'estrelles,grans èxits,Rock & Roll i Soul."Tenth Avenue Freeze Out" va marcar l'inici de la part final del primer dels dos concerts commemoratius del 25è aniversari del R'n'R Hall Of Fame.
Seguidament,i amb Sam Moore va cantar els èxits de Sam & Dave "Hold On I'm Coming" i "Soul Man"
"The Ghost Of Tom Joad" va comptar amb la incendiària guitarra de, l'ex Rage Against The Machine, Tom Morello.
Per a "Fortunate Son","Proud Mary" i "Pretty Woman" va demanar la colaboració del seu gran amic des de fa molts anys John Fogerty.
Després de "Jungleland" li va arribar el torn a Darlene Love, amb qui va interpretar els clàssics de Phil Spector "A Fine Fine Boy" i "Da Doo Ron Ron".Tom Morello va tornar a l'escenari per a "London Calling" (dels The Clash) i "Badlands".
Molts dels assistents havien tornat als seus seients quan va aparèixer Billy Joel per asseure's al piano durant "You May Be Right","Only The Good Die Young","New York State Of Mind" i "Born To Run".
"Higher And Higher" va tancar la nit.A l'escenari, Bruce Springsteen i la E Street Band amb Darlene Love, John Fogerty, Sam Moore, Tom Morello, Billy Joel, Jackson Browne i Peter Wolfe.
Gràcies a Rolling Stone per les fotos i la informació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada